Els relés de protecció s'utilitzen per detectar anomalies i fer que el problema s'aïlli amb una pertorbació mínima al sistema elèctric i el menor dany a l'equip en falla. Els relés de protecció s'han de configurar i provar d'acceptació abans de posar-los en servei i provar-los periòdicament després per garantir un rendiment fiable. En una aplicació industrial normal, les proves periòdiques s'han de fer almenys cada 2 anys. L'enginyer ha de donar a la persona que realitza la prova la configuració que s'ha d'aplicar a cada relé en particular. Hi ha dos tipus de relés de protecció tractats en aquest manual. Els primers tipus són relés d'estat sòlid. Aquests són dispositius electrònics de "caixa negra". Com amb tots els dispositius electrònics, els relés d'estat sòlid mai no haurien d'estar sotmesos a proves d'hi-pot o megger. Normalment vénen equipats amb capacitats de prova internes. Qualsevol prova de diagnòstic s'ha de realitzar tal com s'indica al manual del fabricant. El segon tipus són els relés de disc d'inducció. Estan subjectes a les proves següents.
A. Inspecció.
Si es recomana o desitja, s'ha de treure cada relé de la seva caixa (si el disseny del relé ho permet) per a una inspecció i neteja a fons. Si el circuit està en servei, s'ha de treure un relé a la vegada per no desactivar totalment la protecció. Les àrees d'inspecció es detallen al manual d'instruccions del fabricant. Aquests consisteixen generalment en la inspecció de cargols solts, fricció a les peces mòbils, llimadures de ferro entre el disc d'inducció i l'imant permanent i qualsevol indici d'angoixa amb el relé. Els contactes de plata fina només s'han de netejar amb una eina de poliment.
B. Configuració.
Els paràmetres prescrits s'han d'aplicar o comprovar que s'han aplicat al relé.
C. Prova de recollida.
En el cas d'un relé de sobreintensitat de temps, els seus contactes s'haurien de desplaçar fins a una posició tancada amb una magnitud de corrent introduïda a la seva bobina d'inducció igual a la configuració de la presa. La recollida s'ajusta mitjançant l'anell d'ajust de molla espiral de contenció. Una prova de captació en un relé de tensió es fa de la mateixa manera.
D. Prova de cronometratge.
S'ha de fer una prova de cronometratge a la majoria de tipus de relés. En el cas d'un relé de sobreintensitat de temps, es fan una o més proves de temporització en qualsevol lloc de dues a deu vegades la configuració de l'aixeta per verificar la característica de temps-corrent del relé. S'ha d'especificar un punt de temps a la configuració prescrita. Les proves s'han de fer amb el relé al seu panell i caixa, i la prova de temps s'executa a la configuració de calibratge.
E. Prova instantània.
Alguns relés de protecció funcionen de manera instantània o poden tenir un element instantani separat. En aquest context, el terme instantani significa "no tenir cap retard de temps intencionat". Si s'utilitza, la recollida especificada a l'element instantani s'hauria d'establir mitjançant una prova. De nou fent referència al relé utilitzat a l'exemple anterior, en dos moments de recollida, el seu element instantani hauria de tenir un temps de funcionament d'entre {{0}},016 i 0,030 segons.
F. Prova d'objectiu i unitat de segellat.
La majoria dels tipus de relés de protecció tenen una combinació d'objectius i unitat de segellat. L'objectiu indica que el relé ha funcionat. La unitat de tancament es pot ajustar per agafar a 0,2 o 2,0 amperes. L'estudi de coordinació del relleu estableix la configuració de captació. La configuració de la unitat de segellat s'ha d'especificar amb la configuració del relé. S'ha de verificar que els contactes es segellaran amb el corrent continu mínim especificat aplicat a la unitat de segellat.
G. Prova del circuit d'activació.
S'ha de fer una prova, preferiblement en el moment de provar els relés, per verificar que el funcionament dels contactes del relé farà que l'interruptor es dispari.