La prova de resistència a sobretensió és una part necessària del control de qualitat i manteniment dels cables de MT. Mitjançant l'aplicació d'una tensió d'alta tensió controlada, verifica la capacitat del cable per suportar condicions de tensió anormals sense fallades d'aïllament. Aquesta pràctica de prova no només garanteix la seguretat i la fiabilitat dels sistemes elèctrics, sinó que també allarga la vida operativa dels cables i evita interrupcions inesperades. Quan es realitza correctament d'acord amb els estàndards de la indústria, la prova de resistència a la sobretensió proporciona una garantia crucial que els cables de MT funcionaran de manera fiable en servei, salvaguardant així tant l'equip com el personal.
Durant la prova de resistència a la sobretensió, els equips de prova d'alta{0}}tensió (HV), com els equips de prova d'hipotència de CA o de CC, augmenten gradualment la tensió aplicada al cable, normalment fins a un nivell de 2 a 3 vegades superior a la tensió nominal, depenent dels estàndards i especificacions en ús (com ara els estàndards IEC o IEEE). El cable que s'està provant s'engega durant una durada específica-normalment uns quants minuts-per verificar que no hi hagi cap avaria o interrupció.
La tensió de prova es pot aplicar mitjançant un dels diversos tipus de fonts d'alta tensió, com ara:
- Prova de resistència a la CA: aplica tensió de corrent altern, normalment durant 5 a 60 minuts.
- Prova de resistència a CC: aplica tensió de corrent continu, que s'utilitza sovint per localitzar errors d'aïllament.
- Prova d'impuls o sobretensió: simula els llamps o sobretensions de commutació per provar la capacitat de suport dels transitoris del cable.
El corrent de fuga de l'aïllament, l'activitat de descàrrega parcial i altres indicadors es controlen durant tota la prova per avaluar l'estat del cable.
L'equip de prova implicat com a continuació;